Elabores cervesa artesana i vols cultivar el teu propi llúpol? T’agraden les plantes i vols tenir una planta de llúpol al teu jardí? En aquest post trobaràs alguns consells sobre el cultiu del llúpol, una planta que no et deixarà indiferent. Per la seva força i resistència, per la seva bellesa,… i sobretot pels seus aromes!
On plantar?
Sòl:
La planta de llúpol necessita una terra fèrtil i que dreni bé. Evitarem zones on l’aigua tingui tendència a estancar-se després de la pluja, o si plantem en un test, posarem una capa de grava al fons per assegurar un bon drenatge.
Abans de plantar, aprofitarem per treballar i airejar bé la terra, i incorporarem compost de qualitat o fems molt compostats.
Llum:
El llúpol vol llum i hores de sol per fer una bona floració. No hem d’oblidar, però, que ens trobem al límit meridional de la zona de distribució natural d’una planta que creix bé en països com Alemanya o Anglaterra. Així doncs, a casa nostra podria fins i tot tenir excés d’insolació si la plantem per exemple al costat de parets blanques mirant a sud.
Estructura:
És una planta enfiladissa que creix en espiral envoltant altres plantes per pujar buscant la llum. Caldrà doncs que li donem un suport per enfilar-se. Quant més creixement vertical pugui desenvolupar la planta, més floració tindrem. A partir d’aquí, cadascú ha d’utilitzar el seu enginy segons les possibilitats físiques del seu espai.
Una opció molt corrent és lligar cordills des de la base de la planta fins a un suport elevat, com la barana d’un balcó. Si disposem de 5 o 6 metres d’alçada, posarem 2 o 3 cordills per planta, separats 1 metre a la part alta, deixant que s’hi enredin 2 o 3 brots o tiges a cada cordill. Per 3 o 4 metres posarem 4 o 5 cordills, per tal de repartir el creixement, i sempre amb 2 o 3 brots per cordill. La separació a la part alta dels cordill és necessària per evitar que els brots laterals que farà la planta a mitjans d’estiu s’enredin entre ells. El filferro no és aconsellable ja que amb el sol s’escalfa i pot cremar la planta.
L’altre opció, si no disposem de cap punt elevat on lligar els cordills, és utilitzar malla com les que posen als horts per les mongeteres o de l’estil d’una xarxa de porteria de futbol. Col·loquem malla ben tibada entre dos arbres o dos suports i fins a uns 2 metres d’alçada. La planta utilitzarà tots els eixos verticals de la malla o xarxa per enfilar-s’hi i crearà una capa densa de vegetació sobre tota ella.
Sistema de tutors de llúpol de baixa alçada.
En qualsevol de les dues tècniques, si tenim pocs metres d’alçada, podem tallar les puntes de les tiges quan aquestes superin la part més alta del suport, propiciant així el creixement de les branques laterals que són les que realment produeixen les flors de llúpol.
D’altra banda, si plantem a prop d’una paret, hi ha d’haver espai suficient entre aquesta i l’estructura per permetre una bona ventilació d’aire i alhora evitar el fregament de la planta amb la paret.
Vent:
El vent és un factor important a tenir en compte. Forts vents a la primavera poden trencar la punta de les tiges, endarrerint el creixement vertical, i a l’estiu poden ressecar massa la planta i les flors i fins i tot fer caure l’estructura quan la planta pesi molt. En regions amb vents forts i freqüents, plantarem en punts a raser d’aquests.
Brises i vents suaus, en canvi, són convenients per la bona salut de les plantes ja que escurcen els períodes humits posteriors a la pluja o la rosada. Intentarem doncs plantar en llocs ben ventilats i evitarem racons humits on tindríem més problemes amb fongs parasitant les nostres plantes.
Com plantar?
Farem un forat al terra d’una fondària 5 o 10 centímetres superior a la llargada de les arrels de la nostra planta de llúpol. La mida i la forma d’aquestes depenen molt de la varietat i l’origen. Posem la planta dins el forat intentant que les arrels quedin situades en posició vertical en direcció cap avall. Seguidament taparem amb terra fins que la corona d’arrels quedi enterrada uns 10 centímetres. Si la planta ja presenta brots blancs, aquests també han de quedar coberts de terra. Opcionalment podem posar una última capa de 2 o 3 centímetres de terra negra o compost a dalt de tot que ajudarà a retenir la humitat del sòl.
Si plantem més d’una planta, deixarem un metre de distància entre elles si són de la mateixa varietat (o més si l’espai ho permet) i preferiblement 1,5 metres o més si són de varietats diferents.
Com cuidar-les?
Aigua:
El llúpol necessita força aigua durant l’època de creixement, però cal tenir sempre present que no li agrada la terra entollada. La regularitat del rec dependrà molt del clima i del tipus de terreny. El regarem poc i sovint la primera temporada, i sobretot les primeres setmanes, quan encara tindrà poques arrels i poc profundes, com si es tractés d’una tomatera. Les plantes adultes, en canvi, tindran arrels molt profundes, i per tant farem recs més abundants però distanciats en el temps, com amb els arbres fruiters.
Sempre quan reguem evitarem esquitxar amb aigua i/o terra mullada les fulles baixes, ja que això propicia l’aparició de fongs.
Enfilar:
A mesura que els nous brots arribin a una llargada de dos pams, els hem d’ajudar a enredar-se pels cordills, girant sempre en el sentit de les agulles del rellotge. Quan ja tinguem 2 o 3 tiges enfilades per cada cordill, si surten més brots els tallarem. Si el suport donat a la planta és una malla o xarxa, aleshores deixarem uns 5 o 6 brots per planta i tallarem la resta, si n’hi han.
El tutoratge del llúpol sempre s’ha de realitzar en la direcció de les agulles del rellotge.
Malalties:
Els problemes més comuns amb el llúpol són deguts als fongs (míldiu i oïdi), el pugó i l’aranya roja. Per a tots ells el millor és la prevenció. Per evitar l’aparició de fongs, cal evitar humitats: com ja hem dit, deixar espai entre plantes per facilitar la ventilació, no mullar les fulles quan reguem,… I també ajudarà si tallem les branques i fulles inferiors que toquin a terra.
Contra el pugó i l’aranya roja el millor remei són els seus enemics naturals, per tant evitarem l’ús d’insecticides que eliminarien també els seus depredadors. Les marietes i les seves larves són eficients devoradores de pugons, per tant les portarem sobre les nostres plantes sempre que en trobem alguna pel pati o l’hort.
Sempre que trobem alguna fulla o brot amb aspecte estrany l’arrancarem abans que el problema avanci. Si vols pots enviar-nos una fotografia per intentar identificar-ne el problema.
Els tractaments a base d’extractes de plantes, com els purins d’ortiga o consolda i les infusions de cua de cavall, van molt bé per les plantes de llúpol. Aquest és un tema una mica extens per tractar aquí, però pots trobar molta informació sobre aquests preparats a internet.
Poda:
A la tardor, quan les plantes no conservin cap fulla i s’hagin assecat completament, tallarem les tiges a 5 centímetres del terra. I a finals d’hivern o principis de primavera podem desenterrar el voltant d’aquestes tiges i tallar tota la part seca de l’any anterior fins arribar a la part tendre de l’arrel, la qual cosa enfortirà la nova brotada.
I finalment… la collita!!!
Si tot va bé, passat el solstici d’estiu la planta començarà a formar uns petits plomalls a les branques laterals… Felicitats! comença la floració! En pocs dies aquests pincellets es convertiran en cons amb un polsim a l’interior d’un color groc cada dia més intens: la lupulina.
Inici de la floració del llúpol.
Collita:
Depenent de la varietat i les condicions meteorològiques, les flors de llúpol maduraran entre principis d’agost i mitjans de setembre. Com reconèixer el punt òptim de maduració del llúpol? A internet trobaràs moltes “teories” sobre com canvia la textura, el color o fins i tot la forma de la flor quan aquesta madura. Poques són realment fiables, ja que el vent o la manca d’aigua també poden afectar a l’aspecte de les flors.
Finalment, la millor eina per decidir el moment de la collita serà el teu olfacte. Obre una flor per la meitat, frega-la fort entre les dues mans i olora-la. Al principi els cons faran olor a herba fresca, però gradualment aquesta olor anirà disminuint i apareixeran altres olors més intenses i particulars. A partir d’aleshores estigues atent i comprova l’olor diàriament. Sigues pacients, ja que els olors aniran augmentant. Però no badis! Si el color verd de les flors comença a virar lleugerament cap al groc, com les mongetes tendres quan ja no són tendres, vol dir que ja les hauríem d’estar collint, i si a l’interior fan olor d’all, vol dir que ja hem fet tard…
Assecatge:
Utilitzar flors fresques de llúpol acabades de collir per elaborar cervesa artesana és un luxe que només aquells que tenen plantes a prop es poden permetre. Aprofita-ho! si tens massa collita per utilitzar-la de cop i necessites assecar-la per que es conservi fins la propera elaboració, posa’t en contacte amb nosaltres i t’assessorarem sobre l’assecatge en funció de les teves possibilitats tècniques.
I de moment això és tot. Només ens queda dir-te que estem molt agraïts per poder compartir amb tu la nostra passió per aquesta planta tan especial, i desitjant també que comparteixis amb nosaltres la teva experiència!
A Lupulina.Cat t’ho posem fàcil: si vols comprar plantes de llúpol visita aquest enllaç.
Fins aviat!
Jordi